Després de El clan de la lloba de Maite Carranza, aquest mes de novembre toca comentar una obra força diferent: Tobi Lolness: un mil·límetre i mig d'heroisme. Es tracta d'un llibre que resulta força desconegut, per això incorporem aquesta crítica que va publicar Pep Molist a El Periódico del dia 17 de novembre de 2007. És un article molt complet i que permet fer-se una idea de l'autor de l'obra i també del seu argument. Segur que després de donar-hi un cop d'ull, se't despertaran les ganes de llegir aquesta primera part de Tobi Lolness:
Ha nascut un heroi. Tobi Lolness. Un mil·límetre i mig d’heroisme.
En el títol d’aquesta crítica i mogut pels comentaris consultats o pel subtítol del llibre, he batejat el protagonista com a heroi, però acabada la seva odissea, el podríem anomenar un fugitiu. Tobi
Lolness és un personatge perseguit per tot un poble. “A l’arbre no s’havia vist mai un combat tan desigual: un nen contra la resta del món”.
L’autor, Timothée de Fombelle, és un jove francès nascut el 1973 que, amb la seva opera prima, el primer volum de Tobi Lolness, ha aconseguit les millors lloances i tres premis de la crítica: a França, el Saint-Exupéry i el Sorcières, i a Itàlia, l’Andersen, atorgat per una revista especialitzada que porta aquest nom —no confondre amb el premi homònim, el considerat Nobel de la literatura infantil que es dóna cada dos anys a un autor per la seva trajectòria.
Fombelle crea un univers particular, situa l’acció en un arbre habitat per uns personatges minúsculs, que és una metàfora de la vida a la Terra, i que en alguns aspectes recorda El baró rampant d’Italo Calvino i Els mimpins de Roald Dahl. El protagonista, Tobi Lolness, és un noi de tretze anys que ha de fugir després de l’empresonament del seu pare, un científic que investiga l’arbre i la vida més enllà d’aquest. Amb les innombrables aventures que viu i amb la diversa galeria de personatges amb què topa, Fombelle retrata amb exactitud tot d’actituds humanes i situacions semblants a les que es viuen al nostre planeta.
L’aventura de Tobi Lolness al llarg de l’arbre per on fuig no és lineal com la major part de viatges de caire fantàstic, com ara El hobbit, de J. R. R. Tolkien, o algunes de les aventures de Harry Potter. L’autor fa salts endavant i enrere en el temps i en l’espai, per anar-nos explicant amb comptagotes —aguantant la informació i les ganes de saber del lector!— el motiu que ha portat el protagonista a ser on és i l’origen dels personatges principals.
Tobi Lolness és un gran descobriment, amb els ingredients necessaris per esdevenir un referent de la novel·la d’aventures. L’estil de Fombelle és precís, àgil, i a estones poètic. El contingut és profund amb un rerefons, a vegades massa evident, de denúncia medio-ambiental i política, i amb sentències que recorden llibres com El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, i que és possible que els joves lectors facin seves: “li deia que els mots són els combatents de l’ombra. Si triem ser els seus amics, ens ajuden durant tota la vida”.
De l’edició en català, cal lamentar dues omissions. La primera és respectable, l’omissió de les il·lustracions en blanc i negre del francès François Place —que sí apareixen en l’edició original i en la castellana—, encara que ens priva de gaudir de la riquesa que afegeix a la història un dels millors il·lustradors del moment del gènere d’aventures. I la segona és més greu, poc honesta amb el lector, l’omissió d’alguna referència al fet que ens trobem davant del primer de dos volums, cosa que queda ben palesa quan el lector arriba a la fi, i l’autor segueix encetant fils per continuar la fugida i noves aventures.
Extret de El Periódico. 15 de novembre de 2007.
