Resumet de la tertúlia d'ahir

Com alguns ja sabeu, ahir vam comentar El veí prohibit, de Xavier Bertran. Com sempre, vam començar tard, però tot i així, vam xerrar sobre algunes cosetes:

• Tan el seu argument com la manera de relatar-lo indiquen que és una obra molt senzilla, molt fàcil de llegir.
• Ens vam adonar que és una obra amb un clar missatge amagat, o no tan amagat, relacionat amb la tolerància i el respecte a les persones diferents.
• Vam veure que es tracta d'un tema que no ens resulta tan llunyà, ja que molts dels nostres tertulians/es coneixen persones relativament properes amb problemes semblants als que pateix el protagonista del llibre.
• Vam parlar del final. Totalment obert. No se sap què passa quan en Pascual entra al bar. Vam arribar a la conclusió que sempre hi haurà gent que l'acceptarà i gent que no.
• Evidentment els personatges més populars del llibre entre els nostres tertulians/es són la Iria, per la seva valentia, i també en Pascual, sobretot per les ganes de superació que demostra.

Així doncs, ja ho sabeu. Ara ja teniu la nostra opinió sobre aquest llibre. I penseu que ens retrobarem tots el dia 24 de març a les 6 de la tarda, just abans de setamana santa, per comentar De Nador a Vic, de Laila Karrouch.

El veí prohibit, de Xavier Bertran.

Dimecres, dia 24 de febrer a les 6 de la tarda

Cursiositats

Segurament saps com es diu l'escriptor que ha escrit el llibre que comentarem la propera setmana. Exactament, és Xavier Bertran. El que et volem demanar ara és si coneixes el nom d'aquest personatge que veus a la foto. No? Si? És Lo Cartanyà. Fa ja uns quants anys per TV3 es va emetre una sèrie d'humor on Lo Cartanyà era el protagonista principal. La sèrie, si la recordes, duia el mateix nom.

La pregunta important, però és aquesta: com es diu l'actor que veus a la fotografia i que interpretava el paper de Lo Cartanyà? Molt fàcil: Xavier Bertran. Però que ningú el confongui amb el nostre escriptor!

Coneixes a Xavier Bertran?

Saps qui és Xavier Bertran? No? Doncs és l'autor del proper llibre que comentarem a la nostra tertúlia: El veí prohibit. Si no el coneixes, i no saps què ha escrit, ara tens la oportunitat de descobrir-ho. Aquí tens alguns dels llibres que pots trobar a la Biblioteca d'aquest autor, amb la corresponent explicació:

Que déu salvi als víkings!. Barcelona: Cruïlla, 1992.
Com t'has de dirigir a les noves parelles dels teus pares divorciats? Els has de dir pel nom? Pare i mare? Padrastres? Pst, pst? Cal que els tractis de tu, de vós, de vostè, de dallonses o amb metàfores poètiques? I si es tornen a separar, com has de tractar les noves parelles de les parelles anterior?

Aquestes són algunes de les qüestions que mantenen sense dormir els fills dels divorciats; els autèntics temes punyents que no solen aparèixer en les estadístiques dels sociòlegs. I n'hi ha un grapat més. Per això no és estrany qeu la desesperació porti a organitzar viatges de fi de curs a llocs tan llunyans com Copenhaguen (Dinamarca).

Rock de les rates, El. Barcelona: Empúries, 1994.

El rock de les rates és la història d'una colla de joves punk de Montornès que organitzen un grup musical. Amb un llenguatge vivíssim que fins ara no havia arribat als llibres, aquesta novel·La conta les il·lusions del grup i la incomprensió dels veïns de Montornès. Assistim al moment àlgid - el triomf a Granollers - i a la davallada ineluctable. Tot plegat, una mostra "de la deskomposició de la societat konsumista". O és, potser, que no hi ha futur per als joves?

Espant sense nom, L'. Barcelona: Baula, 2006.

Dak, el jove protagonista d'aquesta història, viu en una ciutat edificada al costat d'un volcà. Des de fa set-cents anys s'hi celebra la Cerimònia de la Lava: els Cavallers del Digníssim Orde del Foc Tel·lúric, vestits de medievals, desfilen pels carrers abans d'entrar a la Galeria Vella de la Lava, un lloc fantàstic. És un ritual arriscat, amb gran participació dels joves de la ciutat. La sobtada aparició d'un misteriós personatge: l'Espant sense nom, canviarà la vida d'en Dak i els seus amics.

Assassinat de la Xènia, L'. Barcelona: La Galera, 2000.

L'inspector G. Masforner va tenir sort; no era un d'aquells assassinats sense pistes. Proves irrefutables mostraven set solucions diferents fora de tot dubte. Un cas clar, massa i tot. La protagonista, la Xènia, veia la sitaució, també: o ella mataria algú o algú la mataria a ella, o algú mataria algú prop d'ella, sens dubte. Ho tenia clar.

Punyals imprecisos, Els. Picanya: El Bullent, 2008.
Els punyals imprecisos és una novel·la policíaca ambientada en un circ ambulant. Un error del llançador de punyals provoca una desgràcia i, com que no és la primera vegada, hi ha qui pensa que no es tracta d'accidents. Des d'ací, l'argument avança com un combat entre dues intel·ligències, la de l'investigador que busca proves incriminatòries, i la del llançador que contempla els esforços del rival amb sarcasmes i maniobres.

Model d'ofici. Barcelona: Cruïlla, 1995.

Vols ser un cantant d'èxit? Vols ser el presentador de moda d'un concrus de televisió? Vols ser una estrella de Hollywood? Per què no? Anima't-hi! Un moment, espera; et faré les mateixes preguntes d'una altra manera: Quin preu estaries disposat a pagar a canvi de l'èxit? què vendries, de tu mateix, per obtenir la fama? Què consentiries que paguessin els teus familiars? I la teva mare? Potser sí que regalen la glòria, la celebritat, la popularitat, però potser en fan pagar un preu massa alt. Fins on pagaries tu?

De ple en la nova tertúlia!

Com potser ja saps, el proper llibre que comentarem serà El veí prohibit, de l'autor Xavier Bertan. Si encara no l'has llegit, sàpigues que aquesta obra ha estat força comentada i treballada en diferents escoles i instituts no només de Vic, sinó també de fora de Catalunya. Per tant, ja fas tard!

I per si no t'ho creus... aquí tens la opinió d'una alumne de 2n ESO d'un institut de fora de Catalunya.:

"Esta obra no me ha gustado, por que no me gustan los libros relacionados con niños deformados, con problemas mentales, con guerras y muertes, ni relacionados con animales que mueren, los matan o son abandonados por sus dueños.
La parte que me ha parecido más interesante y divertida es cuando Iría esta preparando el rescate de Pasqual, como llega hasta la ventanita del sótano, se introduce en él para decirle a Pasqual que se valla con ella y como el se ríe cuando Iría se lo dice.
Lo que más me ha costado leerme del libro por que me daba mucha pena es cuando Pasqual le cuenta a Iría todo lo que le han hecho en el otro pueblo por ser un niño desformado.
Creo que ese no es el final, seguramente abra segunda parte. Aunque si ese es el final, no me ha gustado por que me hubiera gustado que todo el mundo aceptara a Pasqual, no se burlasen mas de él, pudiera ir por la calle sin preocuparse de que lo vieran, fuera al colegio y saliera con sus amigos. En definitiva que lo trataran todo el mundo como un niño normal.
Me ha gustado mucho Capitán por que es muy gracioso, es inteligente, bueno, defensor y muy juguetón.
Creo que el mas malo es Oliver por burlarse de Pasqual sin él haberle echo nada.
Esta obra me ha emocionado en algunas partes y en otras me ha hecho reír. Pero me ha emocionado no de alegría si no de tristeza por ese niño que no tiene la culpa de ser como es. "

Resumet de la tertúlia d'ahir

Ahir vam encetar la primera tertúlia del 2009, i vam estar comentat Memories d'Idhun. La Resistència, de Laura Gallego. Vols saber alguns dels punts que van sortir a la tertúlia?

• Podem entendre la història en dues vessants: la fantàstica i la realista. La primera més dedicada al món d'Idhun i la segona més dedicada a les relacions humanes entre els personatges.
• Els personatges que més han agradat?: En Jack i en Christian.
• Aquest primer volum de la trilogia de Memòries d'Idhun és molt llarg, però res en comparació amb els altres dos volums. De totes maneres, estem d'acord que el número de pàgines no importa, el que importa és que t'enganxi.
• Hem fullejat el primer i segon volum del còmic de Memòries d'Idhún. El segon acaba quan l'Alsan transformat en monstre fuig de Limbhad. És curiós veure com prenen forma els personatges que t'has imaginat al llibre.
• Ens agradaria que es fes la pel·lícula de Memòries d'Idhún? La resposta contundent: no. Seria molt difícil plasmar tot el llibre en una pel·lícula i quedarien buits que no s'entendrien. Aquest és el cas de El noi del pijama de ratlles, per exemple.

Ens retrobarem el dia 24 de febrer comentant El veí prohibit, de Xavier Bertran.