La novel·la narra la lluita entre dues
faccions de bruixes: les Omar versus
les Odish. Les Omar són mortals, mares, generoses, vinculades a la natura i
viuen amagades esperant el dia que es compleixi la profecia i l’elegida vingui
a restablir el seu poder benefactor; les Odish, en contraposició, encarnen el
mal, són immortals, estèrils, sanguinàries, poderoses i estan disposades a fer
el què calgui per destruir l’elegida.
La protagonista de la novel·la,
l’Anaïd, és una noia de 14 anys, que viu a Urt –un petit poble dels Pirineus -
i que ha crescut sense conèixer els secrets i els poders que afecten les dones
de la seva família. La sobtada desaparició de la seva mare, però, la portarà a
descobrir els secrets que li han estat amagats i, de retruc, a veure’s
plenament involucrada en la guerra entre les Omar i les Odish.
Una vegada contextualitzada l’obra,
passem a parlar pròpiament del debat que va generar la lectura de El clan de la lloba. Un dels primers
temes que vam comentar fou el fet que l’autora hagués situat l’obra en una
geografia propera com són els Pirineus i que hagués utilitzat, per bastir
aquesta història sobre bruixes, les tradicions i els mites propis del nostre
país.
Un altre tema que es a debatre va ser
l’existència dels dos móns paral·lels presents a la novel·la: el món fantàstic
i el món real. El món fantàstic està centrat en la lluita entre el bé i el mal,
mentre que el món real reflecteix les preocupacions i el comportament típics
d’una adolescent, de manera que els joves lectors poden identificar-se
perfectament amb la protagonista de la història.
Al llarg de la tertúlia es va posar de
manifest, la gran quantitat de personatges que es mouen dins la novel·la així
com la personalitat ambigua de molts d’aquests, fet aquest que pot dificultar, sobretot
al principi, la lectura de l’obra. Certament, fins que no s’ha avançat força en
la lectura, costa una mica situar a quin bàndol pertanyen alguns dels
personatges perquè l’autora busca mantenir la intriga i l’interès pàgina a
pàgina, de tal manera que aquest haurà de mantenir-se atent per tal de no perdre’s
pel camí.
En relació als personatges, també es va
comentar, durant el debat, el paper protagonista que juguen les dones, que
releguen a l’home al paper de simple comparsa. Però, a més, l’autora ha sabut
donar a les protagonistes –les bruixes- un aire de modernitat, seducció i
sensualitat, que les diferencia de les bruixes que acostumem a trobar en altres
obres de la literatura juvenil.
La tertúlia es va tancar comentant
altres obres de mags, bruixes i bruixots publicades en el món de la literatura
juvenil i debatent sobre quina novel·la ens havia agradat més: El clan de la lloba o les sagues de
Harry Potter i Kadingir.
Si encara no coneixeu la trilogia de la
Guerra de les bruixes o si teniu ganes de saber com acaba la història començada
amb El clan de la lloba, us convidem
a llegir El desert de gel i La maledicció d’Odi, que trobareu a la
Biblioteca Joan Triadú. I si us voleu afegir al debat, només heu de fer un
comentari al blog de les tertúlies literàries juvenils.
