Un regal de l'Alba: Rebeldes

Una de les nostres tertulianes ens ha deixat un regalet molt especial... Es tracta d'una enquesta que va fer ella mateixa a més de 23 persones de la seva classe sobre el millor personatge de la novel·la Rebeldes, de Susan Hinton. Veureu que el personatge que aixeca més passions amb diferència és Sodapop.

Ponyboy	I
Sodapop	IIIIIIIII
Dally	OOOO
Darry	OOO
Cherry	O
Valence	O
Johnny	II
Two-Bit	OOO

Pels que no conegueu la novel·la, us en recomanem la lectura, i us deixem la sinopsi per anar fent boca: 

Ponyboy Curtis es un chico de 14 años, huérfano, en una pequeña ciudad norteamericana.Junto a sus dos hermanos mayores y sus amigos forman parte de una pandilla callejera, los “Greasers”, chicos pobres que viven al límite de la legalidad. Una noche, Ponyboy discute con su hermano mayor y se escapa de casa junto con su mejor amigo, Johnny, un chaval de 16 años, triste y asustadizo, aún marcado física y psicológicamente por la paliza que le propinó un grupo de “Socs”, pandilla rival de los “Greasers”,los niños ricos.Cuando todo parecía que podía volver a su cauce, con Ponyboy decidido a regresar y enfrentar la situación con su hermano, ambos amigos se ven envueltos en una pelea que cambiará totalmente sus vidas y las de los que les rodean.

 Ah, i moltes gràcies Alba, per aquest obsequi tan especial!

Un regalet...

Tenim la sort de tenir uns tertulians i tertulianes que valen el seu pes en or. A part de ser grans lectors també maten el seu temps amb altres aficions. Per exemple, hi ha qui li agrada escriure. Si en voleu veure un exemple, aquí el teniu:

"La seva mirada és un suport, i quan estic deprimida o cansada de la vida, els seus braços em conforten i els seus llavis em donen la sensació de pau que necessito.
La meva dolça mirada blava li és un ajut, i quan està enfadat o trist, la meva mà li serveix de suport i les meves paraules fan que obri els ulls.
Ens tenim mútuament, així que no tinc por de viure i seguir endavant. Perquè fet i fet, com en Joel em va dir un dia de fa deu anys: el sempre i el mai no existeixen, ja que no sempre seré feliç, ni mai gaudiré de la vida, de mirar, de contemplar, algun dia, com quasi tots JO MORIRÉ. "

Extret de: Els Immortals, de Yousra Touri

Aquestes són les últimes ratlles de l'epíleg de la novel·la Els immortals, escrita per una de les nostres tertulianes. Des d'aquí l'hem de felicitar per la seva iniciativa, les seves ganes i el seu estilàs!
Continua així i arribaràs lluny!