El dia 21 de març de 2013 al club de
lectura juvenil de la
Biblioteca Joan Triadú de Vic vam comentar el llibre El noi que va trobar la felicitat de
Edward van de Vendel, una novel·la que, igual que les dues darreres que s’han
llegit al club de lectura juvenil, forma part del conjunt de llibres finalistes
del Premi Protagonista Jove 2012-2013, en la categoria de 15-16 anys.
L’Hamayun és un nen d’11 anys que
explica, en primera persona, com ell i la seva família han de fugir de
l’Afganistan per culpa dels talibans. I com emprendran un llarg camí ple
d’entrebancs, que els portarà fins a Holanda.
Els participants al club de lectura
juvenil de la Biblioteca Joan
És una història colpidora basada
en uns fets reals. I que a través dels
ulls d’un nen s’aconsegueix fer un retrat molt encertat de la situació a
Afganistan amb l’arribada dels talibans .
A més està ben estructurada, i això
permet no perdre el fil de la història. Així doncs, trobem quatre parts ben
diferenciades que responen a diferents contextos:
-
Comèdia (part que transcórrer a Afganistan)
-
Road movie (camí cap a l’exili)
-
Drama (quan la família de Hamayun arriba a Holanda, i
totes les circumstàncies que envolten les seves constants demandes d’asil)
-
Ciència Ficció (que planteja dos possibles finals a la
història)
Altres aspectes que es varen comentar
del llibre i que varen aixecar polseguera foren:
-
La Repressió
exercida pels talibans i les repercussions que aquesta repressió té en
la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes ( no es pot opinar, ni escoltar
música, ni ballar ni mirar pel·lícules...). Es van comentar situacions extremes
com l’obligació que tenen els afganesos d’anar als camps de futbol a presenciar
les execucions públiques de persones contràries al règim, o les detencions
indiscriminades, com la del pare de l’Hamayun.
-
La situació de submissió de la dona envers l’home,
obligada a anar tapada amb el burca i amb l’obligatorietat d’anar sempre acompanyada d’un home per sortir
al carrer.
-
El xoc cultural que pateixen els protagonistes de la
història que passen de l’Afganistan (amb una societat repressiva mancada de
llibertats), a Holanda (on tot i està
limitats per ser il·legals sense papers, poden gaudir de llibertat d’expressió,
de la igualtat entre sexes, i de l’educació).
-
Un altre element que es va posar sobre la taula, al llarg
de la tertúlia, va ser que la història d’Hamayun està molt condensada en el
temps, sobretot el viatge d’Afganistan fins a Holanda.
- Un aspecte que van destacar els tertulians és el procés
de maduresa que experimenta l’Hamayun des del principi de la novel·la, quan té
11 anys, fins al final, convertit en un
noi de 17. Els tertulians van comentar també la naturalitat amb què el
protagonista explica els fets quotidians, com expressa les seves pors, la
relació que té amb els seus germans, etc.
- També es va parlar de l’origen del títol de la novel·la El noi que va trobar la felicitat, que
prové d’una pel·lícula de Bollywood que miren clandestinament a Afganistan Hamayun i
el seu amic Faisal.
-
Però el tema que va
generar més controvèrsia del llibre, fou si finalment l’Hamayun aconsegueix
trobar la felicitat. Això ho enllaçàvem
amb l’última part del llibre, en què
l’autor ens presenta dos finals diferents. Alguns dels tertulians opinaven que
la història acabava bé, (final que justificaria el títol del llibre); altres
però discrepaven que així fos i s’inclinaven
a pensar que la història va acabar malament i no varen aconseguir asil.
Per acabar, només recordar-vos que el proper dijous 25 d’abril a les 6 de la tarda (pel jurat del
Premi Protagonista Jove) i el divendres 26 d’abril a les 6 de la tarda (pel
jurat del Premi Atrapallibres) ens
reunirem a la Biblioteca Joan Triadú per comentar i fer les votacions dels llibres.
Us hi esperem!
PD: si encara no heu llegit tots els
llibres de la vostra categoria, encara hi sou a temps!
Dijous, 21 de març a les 6 de la tarda.
