El dia 30 de maig a la tertúlia
juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic vam comentar La Gramàtica de l’amor de Rocío Carmona.
La Irene, després de la separació
dels seus pares comença una nova etapa de la seva vida a l’internat de Saint
Roberts, ubicat a Cornualla (Anglaterra). Arran d’un desengany amorós, en Peter
Hugues, el seu professor de literatura, li proposa com a teràpia, una peculiar “gramàtica de l’amor”, consistent en la lectura de
grans novel·les romàntiques que li serviran per reflexionar i treure les seves pròpies
conclusions.
La tertúlia va donar molt de sí i aquí teniu
un tastet dels temes que vam comentar:
-
Tot i que inicialment les perspectives envers aquesta
novel·la d’amor eren baixes, la novel·la ha agradat molt per la simplicitat en
què està escrita i sobretot pel domini que té l’autora del llenguatge a l’hora
de descriure sentiments i sensacions
relacionades amb l’amor que va experimentant la Irene.
-
La novel·la segueix un fil argumental que va connectant
totes les idees principals des del principi fins al final. Un exemple clar el
trobem en el fet que l’inici i el final de la novel·la són cap i cua.
-
Hem trobat original la idea de fer llegir novel·les
romàntiques per superar un desengany amorós. Gràcies a aquesta teràpia de La
gramàtica de l’amor, veurem com al llarg de l’obra la Irene va evolucionant i
madurant .
-
Un valor afegit que aporta La
Gramàtica de l’amor
és que t’entren ganes de llegir els llibres que la Irene llegeix. O com deia
una de les nostres tertulianes: el llibre presenta “històries que enriqueixen i
fan créixer la cultura dels joves”
-
També d’una manera indirecta veiem la relació freda que
manté la Irene amb els seus pares, recentment separats. Aquest fet el podem
considerar un exemple de com una relació matrimonial sòlida, s’esfuma d’un dia
per l’altre.
-
El personatge d’en Peter Hugues juga un paper molt
interessant al llarg de la novel·la; com a tutor prescriptor d’una teràpia
curiosa i també pel tipus de relació que estableix amb la Irene , una relació confusa, que en determinats
moments traspassa els límits professor-alumne.
-
El córrer li serveix a l’Irene per fugir de la realitat.
Tot i que inicialment és el seu recurs per deixar de pensar en el que l’amoïna,
més endavant esdevé un puntal importantíssim en la seva vida: participarà en la
“January race” i gràcies a això trobarà l’amor. Hem observat també que la
importància que té el córrer en la
novel·la possiblement respon a l’afició que en té l’autora i també Murakami.
-
Per últim, aquesta novel·la trenca motlles amb la imatge
del bibliotecari/ària que estem acostumats a veure a les pel·lícules (amb una
vestimenta antiquada, mal caràcter, etc.), ja que en realitat no és certa ni de
bon tros.
Abans d’acabar, recordeu que la
tertúlia del dia 2 de juliol de 2013 comentarem la darrera novel·la de la
temporada del Club de lectura juvenil 2012/2013, La Meva germana viu sobre la llar de foc d’Annabel Pitcher i que
aquest mateix dia tots proposarem
novel·les per llegir de cara al curs
vinent. Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada