Com alguns de vosaltres ja sabeu, dimecres passat vam comentar Camps de maduixes, de l'escriptor Jordi Sierra i Fabra. Es tracta d'una obra força llegida a escoles i als instituts, i per tant, per alguns dels nostres tertulians i tertulianes no va ser una sorpresa. Voleu saber què se’n va dir? Doncs atents i atentes:
- Es va parlar de l'argument en general, i del caire realista del llibre. No és una exageració, descriu situacions que malauradament passen massa sovint. En cert sentit, pot ser utilitzat com a toc d'advertència, per advertir alguns lectors joves que es poden sentir arrossegats a seguir un camí determinat a causa d’unes "males companyies".
- La situació de la Lluciana, els seus raonaments mentre està en coma, i la partida d'escacs imaginària que juga en el seu subconscient. L’amenaça de les peces negres, que representen la mort.
- El personatge més destacat, sens dubte, l’Eloi, per la seva valentia i el seu compromís.
- En Poli, el camell. la seva astúcia i intel·ligència per exemple, quan llença les pastilletes a la claveguera per evitar que l’enxampin amb les proves.
- La relació de la Norma amb la seva germana. Com tractaran els pares a la seva filla petita a partir d’ara? La deixaran sortir per la nit?
- La perspicàcia del periodista. És llest, però li falta una miqueta de compassió. Porta la notícia massa a l’extrem.
- La Loreto, té un problema greu, la anorèxia. No acaba de quedar clar si la supera o no, però almenys ho intenta i fa un primer pas: evitar el vòmit.
- Rapidesa en l’argument. L’acció avança ràpid. En algunes edicions els capítols s’encapçalen amb les hores que van passant, en d’altres, amb moviments d’escacs. Es tracta, però, de capítols curts que van saltant d’un personatge a un altre, i que al final s’acaben relligant.
- Discussió entre si caldria fer una segona part del llibre o simplement una ampliació d’aquest per acabar de tractar alguns punts que queden massa oberts:Què passa amb la Loreto? Com es recupera la Lluciana? I la seva relació amb l’Eloi? Aconsegueix en Màxim portar-se bé amb els seus pares?
- El final no podria ser d’altra manera. És el que tothom esperava.
Es tracta d’un llibre que ha dividit força, en el bon sentit de la paraula, als nostres lectors: els amants dels relats de tipus realista han quedat encantats i demanen més literatura d’aquest estil, mentre que els que són més amants de temes fantàstics evidentment, els ha faltat temps per dir que el realisme no els acaba d’enganxar. Cadascú té els seus gustos particulars.
- Es va parlar de l'argument en general, i del caire realista del llibre. No és una exageració, descriu situacions que malauradament passen massa sovint. En cert sentit, pot ser utilitzat com a toc d'advertència, per advertir alguns lectors joves que es poden sentir arrossegats a seguir un camí determinat a causa d’unes "males companyies".
- La situació de la Lluciana, els seus raonaments mentre està en coma, i la partida d'escacs imaginària que juga en el seu subconscient. L’amenaça de les peces negres, que representen la mort.
- El personatge més destacat, sens dubte, l’Eloi, per la seva valentia i el seu compromís.
- En Poli, el camell. la seva astúcia i intel·ligència per exemple, quan llença les pastilletes a la claveguera per evitar que l’enxampin amb les proves.
- La relació de la Norma amb la seva germana. Com tractaran els pares a la seva filla petita a partir d’ara? La deixaran sortir per la nit?
- La perspicàcia del periodista. És llest, però li falta una miqueta de compassió. Porta la notícia massa a l’extrem.
- La Loreto, té un problema greu, la anorèxia. No acaba de quedar clar si la supera o no, però almenys ho intenta i fa un primer pas: evitar el vòmit.
- Rapidesa en l’argument. L’acció avança ràpid. En algunes edicions els capítols s’encapçalen amb les hores que van passant, en d’altres, amb moviments d’escacs. Es tracta, però, de capítols curts que van saltant d’un personatge a un altre, i que al final s’acaben relligant.
- Discussió entre si caldria fer una segona part del llibre o simplement una ampliació d’aquest per acabar de tractar alguns punts que queden massa oberts:Què passa amb la Loreto? Com es recupera la Lluciana? I la seva relació amb l’Eloi? Aconsegueix en Màxim portar-se bé amb els seus pares?
- El final no podria ser d’altra manera. És el que tothom esperava.
Es tracta d’un llibre que ha dividit força, en el bon sentit de la paraula, als nostres lectors: els amants dels relats de tipus realista han quedat encantats i demanen més literatura d’aquest estil, mentre que els que són més amants de temes fantàstics evidentment, els ha faltat temps per dir que el realisme no els acaba d’enganxar. Cadascú té els seus gustos particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada