Ja sabeu que aquest curs 2011/2012 hem començat les tertúlies literàries comentant Bitllet d'anada i tornada, de l'escriptora Gemma Lienas. És una obra realista, en la qual la protagonista s'enfonsa en l'anorèxia i ens ensenya les repercussions d'aquesta malaltia a molts nivells diferents, incloent-hi la seva relació amb la família i els amics, el deteriorament del seu cos, baixa autoestima...Voleu saber alguns dels temes que es van tractar? Aquí en teniu una llista:
- La gravetat de l'anorèxia, no només com a simple pèrdua de pes, sinó també com l'inici d'un munt d'altres problemes a nivell físic i psicològic.
- La complexitat del narrador. Hi ha parts que s'expliquen des del punt de vista de la Marta i d'altres que no, i això despista una mica.
- No es tracta d'una història amb un fil narratiu continuat, sinó que fa anades i vingudes en la història, deixant algunes escenes a mitges i recuperant-les més endavant. Tot i això, al final el lector ho acaba encaixant tot, com si fos un trencaclosques. Així doncs, la història comença quan la Marta ingressa a l'hospital, i aleshores, mentre explica com conviu a l'hospital amb les altres noies, recorda escenes de quan encara no estava ingressada.
- És especial la relació de la Marta amb els seus germans bessons. Tenen molt bona sintonia. Podem dir que els bessons representen un punt d'originalitat, imaginació i divertiment en la història, si ho contraposem a la gravetat de la situació de la Marta.
- També crida l'atenció l'ús de guionets per remarcar segons quines expressions o paraules: "pare-porexpan" o "princesa-peus-de-vent", que després es convertirà en "princesa-que-fa-morros".
- La percepció que la Marta té de la Bes canvia molt al llarg de la història, evidentment es tracta d'un canvi de percepció provocat per la malaltia. Primer potser la tracta amb una certa indiferència, després l'odia i finalment s'adona de que l'ha tractat injustament. Conclusió final: no és una mala persona, simplement no s'embolica en la història familiar.
- El terapeuta. Fa tot el que pot per ajudar a la Marta. És curiós com grava les converses individuals que tenen ells dos, tot i que al final, no es veu que tregui cap profit d'aquestes gravacions.
- Els pares. Actituds diferents davant el Conflicte A i el Conflicte B. No tothom reacciona igual davant el mateix problema.
- Els comentaris dels amics de la Marta i també d'altra gent, com la venedora de la botiga de roba, són en part, culpables de que ella caigui en l'anorèxia. També influeix la manera que té la Marta d'encaixar aquestes comentaris. Per tant, quan busquem la causa de la malaltia cal mirar en dues direccions: en l'entorn que fa comentaris despectius i en com s'ho pren la persona afectada.
- El final. Potser no és el final ideal. Seria interessant un final on la Marta pogués sortir de l'hospital completament curada. Possiblement es troba a faltar una segona part on s'acabés d'explicar el desenllaç final de la malaltia de la Marta.
Bé, ja veieu que el llibre ha donat per molt! En resum podem dir que ha estat una novel·la que ha agradat molt, pel fet que tracta un tema actual i explica situacions molt qüotidianes. Fins i tot ens podem arriscar a recomanar-la a tots aquells lectors fanàtics de novel·la fantàstica, ja que possiblement també a ells els agradarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada