I arriba el taronja!

Doncs sí senyor, arriba El diari taronja de la Carlota a la xarxa de Biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona. En aquest cas, l'escriptora Gemma Lienas aborda el tema de la immigració i els drets humans de la mà de la protagonista dels seus "diaris", la Carlota. Aquí us deixem tots els seus colors, per si us n'heu passat algun per alt:

La Carlota se sorprèn quan una jugadora de bàsquet de l’equip contrari surt al camp amb pantalons llargs, i encara s’estranya més quan descobreix que ho fa per obligacions culturals i religioses. El seu tarannà emprenedor i sempre curiós farà que comenci un diari sobre la immigració i els drets humans. Amb l’ajuda dels seus companys i companyes de classe, anirà explicant exemples de la vida quotidiana per donar una visió global, realista i molt sòlida de la situació de les persones immigrades. I, a la vegada, revisarà com ha evolucionat el nostre país des d’un punt de vista cultural i social.


“De porros, en aquesta casa, no en vull ni sentir parlar”. Aquesta és la resposta que dóna, a la Carlota i en Marc, el seu pare quan li fan una pregunta a propòsit de les drogues. Però, aleshores, ¿com podrà decidir en Marc si fuma porros o no a la festa on l’han convidat? La Carlota, determinada a aconseguir-ne tanta informació com pugui, escriu aquest nou diari que tens a les mans. A partir de testimonis que va recollint i de les explicacions que rep del seu entorn més immediat i, sobretot, d’un metge del seu club de futbol preferit, la Carlota s’endinsarà en el complex món de les drogues, convençuda, com sempre, que només quan disposes de tota la informació pots realment decidir.
El diari groc de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que mira de respondre una sèrie d’interrogants: ¿Quins tipus de drogues hi ha? ¿Quins efectes provoca cadascuna? ¿Què és l’addicció? ¿I la síndrome d’abstinència?

Has tingut mai un nòvio que et tingui massa controlada, que s'enfadi si surts amb les amigues, que t'enviï més de 25 sms durant l'hora del pati i es posi gelós si parles amb els nois de la teva classe? Has tingut algun amic que, sense dir-t'ho, hagi patit alguna mena de violència, ja sigui psicològica o física, a l'escola? Coneixes algun noi o noia víctima de violència a casa seva?
Després de les aventures amoroses amb en Flànagan i en Koert, i amb ganes de prendre's unes vacances sentimentals, la Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere, un problema que fa segles que existeix però que només s'ha fet visible en els últims anys. A partir de testimonis que va recollint, alguns d'ells molt propers, i d'informació que rep, com sempre, de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia, la Carlota escriu aquest diari blau que teniu entre mans, i que també parla de la violència escolar i la violència infantil, que tenen mecanismes similars als de la violència de gènere: a partir d'idees que la tradició dóna per bones, algunes persones es creuen superiors a unes altres, de les quals abusen.
El diari blau de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que tracta aquestes formes de violència i ens ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill.

El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-te una idea de com són les relacions sexuals quan una persona s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions.


El diari lila de la Carlota no és una novel·la. Tampoc un diari íntim qualsevol. La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l’àvia, observa el món amb les “ulleres liles” i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables resulten injustes i discriminatòries. ¿Qui s’ha inventat que, en qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què el físic de les noies és més important que el dels nois? I topa, també, amb l’horror de les xifres. El 70 per cent dels pobres de la Terra són dones. El 65 per cent dels analfabets de la Terra són dones...
El diari lila de la Carlota és una guia subversiva que ens convida a reflexionar sobre la situació de la dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar “la cadena lila”. Per descobrir situacions injustes cap a la dona, per descobrir quan estem actuant d’acord amb uns models imposats, et calen les ulleres liles. Posa-te-les!