11/6/13

Què s'ha dit de...La gramàtica de l'amor


El dia 30 de maig a la tertúlia juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic vam comentar La Gramàtica de l’amor de Rocío Carmona.

La Irene, després de la separació dels seus pares comença una nova etapa de la seva vida a l’internat de Saint Roberts, ubicat a Cornualla (Anglaterra). Arran d’un desengany amorós, en Peter Hugues, el seu professor de literatura, li proposa com a teràpia, una peculiar “gramàtica de l’amor”, consistent en la lectura de grans novel·les romàntiques que li serviran per  reflexionar i treure les seves pròpies conclusions.

 La tertúlia va donar molt de sí i aquí teniu un tastet dels temes que vam comentar:

-         Tot i que inicialment les perspectives envers aquesta novel·la d’amor eren baixes, la novel·la ha agradat molt per la simplicitat en què està escrita i sobretot pel domini que té l’autora del llenguatge a l’hora de  descriure sentiments i sensacions relacionades amb l’amor que va experimentant la Irene.

-         La novel·la segueix un fil argumental que va connectant totes les idees principals des del principi fins al final. Un exemple clar el trobem en el fet que l’inici i el final de la novel·la són cap i cua.

-         Hem trobat original la idea de fer llegir novel·les romàntiques per superar un desengany amorós. Gràcies a aquesta teràpia de La gramàtica de l’amor, veurem com al llarg de l’obra la Irene va evolucionant i madurant .

-         Un valor afegit que aporta La Gramàtica de l’amor és que t’entren ganes de llegir els llibres que la Irene llegeix. O com deia una de les nostres tertulianes: el llibre presenta “històries que enriqueixen i fan créixer la cultura dels joves”

-         També d’una manera indirecta veiem la relació freda que manté la Irene amb els seus pares, recentment separats. Aquest fet el podem considerar un exemple de com una relació matrimonial sòlida, s’esfuma d’un dia per l’altre.

-         El personatge d’en Peter Hugues juga un paper molt interessant al llarg de la novel·la; com a tutor prescriptor d’una teràpia curiosa i també pel tipus de relació que estableix amb la Irene,  una relació confusa, que en determinats moments  traspassa els límits professor-alumne.

-         El córrer li serveix a l’Irene per fugir de la realitat. Tot i que inicialment és el seu recurs per deixar de pensar en el que l’amoïna, més endavant esdevé un puntal importantíssim en la seva vida: participarà en la “January race” i gràcies a això trobarà l’amor. Hem observat també que la importància  que té el córrer en la novel·la possiblement respon a l’afició que en té l’autora i també  Murakami.

-         Per últim, aquesta novel·la trenca motlles amb la imatge del bibliotecari/ària que estem acostumats a veure a les pel·lícules (amb una vestimenta antiquada, mal caràcter, etc.), ja que en realitat no és certa ni de bon tros.

Abans d’acabar, recordeu que la tertúlia del dia 2 de juliol de 2013 comentarem la darrera novel·la de la temporada del Club de lectura juvenil 2012/2013, La Meva germana viu sobre la llar de foc d’Annabel Pitcher i que aquest mateix dia tots  proposarem novel·les  per llegir de cara al curs vinent. Fins aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada