Ja que alguns de vosaltres heu demostrat certa curiositat per aquesta escriptora, aquí us presentem un petit article que parla d'ella. Es tracta d'una article publicat a la revista Cornabou, que ens ajudarà a conèixer una miqueta millor aquesta escriptora de casa nostra.
AMB MOLT DE GUST... aquesta escriptora marroquina que ha crescut a Vic es passaria el dia pintant i amb les seves filles. En l'art com en la vida, busca realisme, llum i color
Laila Karrouch
"La meva cançó preferida és 'Boig per tu', però cada cop que l'escolto no puc evitar de plorar"
Antoni Aira
"La meva cançó preferida és 'Boig per tu', però cada cop que l'escolto no puc evitar de plorar"
Antoni Aira
És de Nador o és de Vic? Ella ho té molt clar: és catalana i marroquina. Els seus trets físics són magribins, però el seu català té l'accent inconfusible de la plana, on ha crescut, on treballa, on va començar a escriure i on s'ha casat i ha creat una família. La Laila Karrouch (Nador, 1977) és tot sentiment, com ens ho va descobrir el seu llibre De Nador a Vic (Columna, 2004). La seva veu acarona l'interlocutor, sempre amb un somriure als llavis.
Una lectura.
No s'hi dedica de ple, però l'escriptura és una de les seves grans passions, i no només com a lectora. Fa anys que escriu, tot i que el primer reconeixement li va arribar fa dos anys amb una novel·la que explicava un viatge "d'un món a un altre". Com a lectora, la Laila busca sensacions intenses: "M'agraden els relats que em posin la pell de gallina des del realisme. Fets reals, ja sigui narrativa o poesia, malgrat que sobretot em decanto per la primera. Quan m'hi poso vull llegir històries amb força on es pugui detectar autenticitat". La literatura que l'atrau és la que fa que el lector sàpiga que allò que s'hi explica no és ficció sinó realisme amb sentiments. "M'agrada llegir fets reals i en un primer moment també em deixo guiar molt pels títols", reconeix. Yo, Safiya (Lumen, 2004), la història de la dona nigeriana que va salvar-se de ser lapidada gràcies a una campanya de suport internacional, és una de les darreres lectures que més l'han impressionat.
No s'hi dedica de ple, però l'escriptura és una de les seves grans passions, i no només com a lectora. Fa anys que escriu, tot i que el primer reconeixement li va arribar fa dos anys amb una novel·la que explicava un viatge "d'un món a un altre". Com a lectora, la Laila busca sensacions intenses: "M'agraden els relats que em posin la pell de gallina des del realisme. Fets reals, ja sigui narrativa o poesia, malgrat que sobretot em decanto per la primera. Quan m'hi poso vull llegir històries amb força on es pugui detectar autenticitat". La literatura que l'atrau és la que fa que el lector sàpiga que allò que s'hi explica no és ficció sinó realisme amb sentiments. "M'agrada llegir fets reals i en un primer moment també em deixo guiar molt pels títols", reconeix. Yo, Safiya (Lumen, 2004), la història de la dona nigeriana que va salvar-se de ser lapidada gràcies a una campanya de suport internacional, és una de les darreres lectures que més l'han impressionat.
Una música.
La diversitat la descriu a ella personalment, com a dona que ha crescut com a suma de diferents cultures. Això es fa notar en les seves preferències musicals: "M'agraden moltes músiques, molt diverses i molt barrejades, com m'agradaria que fos el món. M'agrada la música àrab, la clàssica, l'andalusa, la catalana...". Però a la cançó Boig per tu de Sau li té reservat un lloc molt destacat en el seu podi de preferències musicals, diu que per moltes raons, "però sobretot perquè sempre que l'escolto no puc evitar un calfred que em recorre el cos, entre d'altres coses, perquè la veu que la canta, la del Carles Sabater, ja només és viva en aquestes cançons. És molt romàntica i no sé per què però em fa plorar sempre que l'escolto". Recorda que la va descobrir a la ràdio de Vic.
La diversitat la descriu a ella personalment, com a dona que ha crescut com a suma de diferents cultures. Això es fa notar en les seves preferències musicals: "M'agraden moltes músiques, molt diverses i molt barrejades, com m'agradaria que fos el món. M'agrada la música àrab, la clàssica, l'andalusa, la catalana...". Però a la cançó Boig per tu de Sau li té reservat un lloc molt destacat en el seu podi de preferències musicals, diu que per moltes raons, "però sobretot perquè sempre que l'escolto no puc evitar un calfred que em recorre el cos, entre d'altres coses, perquè la veu que la canta, la del Carles Sabater, ja només és viva en aquestes cançons. És molt romàntica i no sé per què però em fa plorar sempre que l'escolto". Recorda que la va descobrir a la ràdio de Vic.
Una obra d'art.
És aficionada a la pintura i quan té un forat assisteix a un taller per compondre les seves pròpies creacions, "sempre plenes de color i de llum". Per això tria com a obra d'art de referència una obra pictòrica: "M'agraden els quadres plens de vida, sense foscor, amb alegria, flors... I en aquest sentit, Els gira-sols de Van Gogh és una obra única". En paral·lel destaca que les roses que dibuixa el vigatà Josep Hinojosa l'enamoren. Leonardo da Vinci també li ve molt al cap quan pensa en obres d'art que l'han impactada especialment. Diu que a casa seva no hi trobarem cap quadre fosc perquè sempre busca "vida, llum i alegria".
És aficionada a la pintura i quan té un forat assisteix a un taller per compondre les seves pròpies creacions, "sempre plenes de color i de llum". Per això tria com a obra d'art de referència una obra pictòrica: "M'agraden els quadres plens de vida, sense foscor, amb alegria, flors... I en aquest sentit, Els gira-sols de Van Gogh és una obra única". En paral·lel destaca que les roses que dibuixa el vigatà Josep Hinojosa l'enamoren. Leonardo da Vinci també li ve molt al cap quan pensa en obres d'art que l'han impactada especialment. Diu que a casa seva no hi trobarem cap quadre fosc perquè sempre busca "vida, llum i alegria".
Un paisatge.
El millor paisatge per a ella és el de la seva infantesa. El Marroc. "Les seves cases, la seva gent, però sobretot la immensitat que s'obre als seus peus, amb un color intens i únic". Li porta molts records i molts dels seus racons li diuen moltes coses més enllà del que es veu a simple vista. "Podríem asseure'ns davant d'un barri de Nador o davant la perspectiva del desert i on tu no hi veus més que cases o sorra jo hi veuria encara avui moltes coses viscudes". És un paisatge d'una gran intensitat.
El millor paisatge per a ella és el de la seva infantesa. El Marroc. "Les seves cases, la seva gent, però sobretot la immensitat que s'obre als seus peus, amb un color intens i únic". Li porta molts records i molts dels seus racons li diuen moltes coses més enllà del que es veu a simple vista. "Podríem asseure'ns davant d'un barri de Nador o davant la perspectiva del desert i on tu no hi veus més que cases o sorra jo hi veuria encara avui moltes coses viscudes". És un paisatge d'una gran intensitat.
Un record.
El juliol del 2000 es va casar a Catalunya. Llavors, ella i el seu home van decidir donar una sorpresa als sogres i plantar-se al Marroc per anunciar el seu matrimoni... "Però la sorpresa ens la van donar ells a nosaltres, perquè algú havia filtrat la notícia i quan vam arribar ens vam trobar que ens havien preparat un segon casament, aquest cop a l'estil àrab". Aquella barreja de sorpresa, d'astorament i d'alegria alhora diu que no creu que la pugui oblidar mai: "Vam arribar amb ganes de cridar «sorpresa!» i quan ho vam veure tot muntat ens vam quedar muts".
El juliol del 2000 es va casar a Catalunya. Llavors, ella i el seu home van decidir donar una sorpresa als sogres i plantar-se al Marroc per anunciar el seu matrimoni... "Però la sorpresa ens la van donar ells a nosaltres, perquè algú havia filtrat la notícia i quan vam arribar ens vam trobar que ens havien preparat un segon casament, aquest cop a l'estil àrab". Aquella barreja de sorpresa, d'astorament i d'alegria alhora diu que no creu que la pugui oblidar mai: "Vam arribar amb ganes de cridar «sorpresa!» i quan ho vam veure tot muntat ens vam quedar muts".
Un personatge.
L'atleta Saïd Auita. La Laila ha practicat l'atletisme i li agradaria molt que les seves filles també ho fessin, "així que m'agradaria demanar consell a aquest veritable ídol del Marroc sobre com haurien de començar a dedicar-s'hi les petites per treure'n tot el suc". Durant bastant de temps es va dedicar a l'atletisme de forma professional, va anar als campionats de Catalunya, i va guanyar premis. Assegura que "tot ha canviat molt des de llavors i m'agradaria demanar al Saïd com li ha anat la vida després de la gran competició".
L'atleta Saïd Auita. La Laila ha practicat l'atletisme i li agradaria molt que les seves filles també ho fessin, "així que m'agradaria demanar consell a aquest veritable ídol del Marroc sobre com haurien de començar a dedicar-s'hi les petites per treure'n tot el suc". Durant bastant de temps es va dedicar a l'atletisme de forma professional, va anar als campionats de Catalunya, i va guanyar premis. Assegura que "tot ha canviat molt des de llavors i m'agradaria demanar al Saïd com li ha anat la vida després de la gran competició".
Un lloc per viure.
Parteix del fet que a Vic ha trobat una gran societat d'acollida, però assegura que un lloc idíl·lic per viure seria per a ella "un indret tranquil, sense racisme, sense discriminació, sense violència... i això és molt complicat de trobar". Li agrada viure on és ara, "però m'hi falta la part àrab, perquè jo estic feta de moltes barreges i trobar un país així és molt difícil". Si ha de dir un indret com a terme mig entre el que hi ha i entre el que li agradaria, ella que necessita "un pont de contacte amb el món àrab", triaria una ciutat com Melilla, "reflex de la convivència entre cultures, entre el cristianisme i l'Islam... Tot i que allí em faltaria la part catalana...".
Parteix del fet que a Vic ha trobat una gran societat d'acollida, però assegura que un lloc idíl·lic per viure seria per a ella "un indret tranquil, sense racisme, sense discriminació, sense violència... i això és molt complicat de trobar". Li agrada viure on és ara, "però m'hi falta la part àrab, perquè jo estic feta de moltes barreges i trobar un país així és molt difícil". Si ha de dir un indret com a terme mig entre el que hi ha i entre el que li agradaria, ella que necessita "un pont de contacte amb el món àrab", triaria una ciutat com Melilla, "reflex de la convivència entre cultures, entre el cristianisme i l'Islam... Tot i que allí em faltaria la part catalana...".
Un objecte.
La pintura. Amb això, un pinzell i una tela on pintar, se sent la dona més feliç del món: "És una de les meves grans passions, a part d'escriure". Entre el treball, l'escriptura i les seves filles Ikram i Nisrin, hi pot dedicar molt poc temps, "així que sempre que tinc un moment per posar-m'hi i esplaiar-m'hi, tinc tota la sensació que estic de vacances". Diu que quan pinta aconsegueix tenir la sensació de desconnectar.
La pintura. Amb això, un pinzell i una tela on pintar, se sent la dona més feliç del món: "És una de les meves grans passions, a part d'escriure". Entre el treball, l'escriptura i les seves filles Ikram i Nisrin, hi pot dedicar molt poc temps, "així que sempre que tinc un moment per posar-m'hi i esplaiar-m'hi, tinc tota la sensació que estic de vacances". Diu que quan pinta aconsegueix tenir la sensació de desconnectar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada