Per si encara no t'has llegit el llibre De Nador a Vic, aquí et presentem una petita resenya sobre el llibre.


De Nador a Vic

El pare s’havia instal·lat a Vic. Una vegada va tenir el pis, va anar a buscar la família al Marroc. Laila Karrouch arriba amb els seus germans i la mare a Catalunya a mitjans dels vuitanta. Són dels primers marroquins que s’instal·len a Vic. Ella té nou anys, un germà i una germana grans i una de petita. Tot plegat se’ns explica en primera persona, emotivament, a través de l’empatia, però encara ens interessa més el contrast que la protagonista troba entre el món vigatà i el seu món d’origen berber, representat especialment per l’àvia. Tant la protagonista com els seus germans són petits i s’adapten aviat a la nova situació. La mare ja troba més dificultats i, en un primer moment, es queda a casa tal com marquen les tradicions. Però la mare també farà un procés de canvi.

A l’escola són ben rebuts. Els mestres, especialment l’Elena, els són proclius. Karrouch es vincula al nou país a través de l’esport i l’atletisme; guanya copes. Bona estudiant, quan arriba a COU tria ciències i no se’n surt. Plega i troba feina en una empresa càrnica. La germana es casa amb un noi del Marroc. Ella també es casa amb un noi marroquí. Casada i embarassada, recuperarà els estudis. Acaba treballant de cuinera i estudiant auxiliar d’infermeria. És una aventura quotidiana, com tantes n’hi ha.

De Nador a Vic no és un llibre teòric sinó narratiu i ens ajuda a fer-nos una visió senzilla del gran viatge que és la integració en una cultura diferent. Acostant-nos-hi, Karrouch ens fa estimar aquesta altra cultura mestissa a través dels problemes i les dificultats. «Emigrar és guanyar una cultura», ha dit, unes paraules que ens donen el to d’aquest llibre optimista, adreçat tant als catalans d’origen com als immigrants. «Catalunya cada cop rep més estrangers i penso que els pot anar bé conèixer la història d'algú que ha passat pel mateix procés que ells. I als lectors catalans els servirà per sortir de dubtes. Potser gràcies a mi entendran per què ens posem el mocador, per què ens pintem les mans amb henna o per què fem les festes que fem.»
Extret de: http://unviatgepledeveus.gencat.cat/libros/31.html

I recorda que la tertúlia sobre aquest llibre la farem el dia 24 d'abril a les 6 de la tarda.