Bloc de les tertúlies literàries (per a públic juvenil) de la Biblioteca Joan Triadú de Vic
"La seva mirada és un suport, i quan estic deprimida o cansada de la vida, els seus braços em conforten i els seus llavis em donen la sensació de pau que necessito.
La meva dolça mirada blava li és un ajut, i quan està enfadat o trist, la meva mà li serveix de suport i les meves paraules fan que obri els ulls.
Ens tenim mútuament, així que no tinc por de viure i seguir endavant. Perquè fet i fet, com en Joel em va dir un dia de fa deu anys: el sempre i el mai no existeixen, ja que no sempre seré feliç, ni mai gaudiré de la vida, de mirar, de contemplar, algun dia, com quasi tots JO MORIRÉ. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada