Algun dels nostres lectors ha deixat anar que les noies tenen molt protagonisme en els llibres que comentem i que en canvi, en tenen poc els nois. Doncs, bé, aquí us deixem anar una nova proposta que segur que us agradarà:
Van morir el mateix dia, la meva mare i el meu gos. La mare va morir del cor. El gos va ser envestit per un camió quan sortia de casa, desesperat, a bordar a tothom l'infart de la mare. Com si reclamés ajuda. Jo tenia dotze anys. Des d'aleshores, tot va ser diferent i al cap d'un temps vaig estar a punt de morir. I me'n vaig sortir. Durant tres anys, però, vaig haver de fer llit. Tota la meva adolescència prostrat en un llit. Però, ara, no em penedeixo de res. El temps de la convalescència vaig redescobrir i estimar el pare, aquell desconegut; vaig conèixer la Lurdes, una tia excepcional que em va fer estimar el dibuix i els llibres; vaig saber el que era estimar i sentir-se estimat i... per sobre de tot, vaig conèixer la Marta.
Segur que podreu trobar semblances amb Raquel, però també certes diferències. És un llibre molt curtet de llegir, d'aquells de passar l'estona, però que val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada