Com alguns ja sabeu, ahir vam comentar El veí prohibit, de Xavier Bertran. Com sempre, vam començar tard, però tot i així, vam xerrar sobre algunes cosetes:- Tan el seu argument com la manera de relatar-lo indiquen que és una obra molt senzilla, molt fàcil de llegir.
- Ens vam adonar que és una obra amb un clar missatge amagat, o no tan amagat, relacionat amb la tolerància i el respecte a les persones diferents.
- Vam veure que es tracta d'un tema que no ens resulta tan llunyà, ja que molts dels nostres tertulians/es coneixen persones relativament properes amb problemes semblants als que pateix el protagonista del llibre.
- Vam parlar del final. Totalment obert. No se sap què passa quan en Pascual entra al bar. Vam arribar a la conclusió que sempre hi haurà gent que l'acceptarà i gent que no.
- Evidentment els personatges més populars del llibre entre els nostres tertulians/es són la Iria, per la seva valentia, i també en Pascual, sobretot per les ganes de superació que demostra.
Així doncs, ja ho sabeu. Ara ja teniu la nostra opinió sobre aquest llibre. I penseu que ens retrobarem tots el dia 24 de març a les 6 de la tarda, just abans de setamana santa, per comentar De Nador a Vic, de Laila Karrouch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada