El que s'ha dit de... El cementiri sense làpides i altres històries negres

Com molts de vosaltres ja sabeu, el dimecres passat vam estar comentant El cementiri sense làpides i altres històries negres, de l'escriptor Neil Gaiman, i com sempre, aquí us deixem algunes de les coses que s'en van dir...
- És una lectura que sorprèn per la seva originialitat, molt diferent de qualsevol altra lectura que haguem fet fins al moment.
- El fet d'estar estructurat en diferents contes curts fa el lector es pugui tenir una opinió diferent sobre cadascun dels contes, alguns han agradat més que d'altres.
- Està considerat un recull de contes de terror, i moltes vegades, tot i que potser no arriba a la por, si que provoca un cert neguit al lector, una angoixa que és el mateix que provoca la curiositat per continuar llegint.
- En alguns casos ens hem quedat amb ganes de saber com continua la història, per exemple en el cas de la historia de La presidència d'Octubre.
- També ens hem fixat que algunes històries tenen a primer cop d'ull poc sentit. Per exemple, en la de No ho diguis a en Jack, el lector no acaba de saber mai qui o més ben dit, què és en Jack, intenta buscar l'angoixa del lector pel que no coneix, sense saber mai ben bé com és que la caixa va amunt i avall. Podríem dir el mateix de les Instruccions finals, fins i tot vam fer la prova llegint-ho en veu alta i amb l'entonació adequada i vam comprovar que tenen la intenció de crear por al lector, perquè veu com la seva voluntat no importa.
- També cal recordar El Pont del Ponti, una història amb una enganyifa molt curiosa, tot i que potser no és tan pretesament terrorífica com alguns dels altres contes.
- Ens vam fixar en El cementiri sense làpides, recordant així El llibre del cementiri, i de retruc Coraline. Les tres obres, El cementiri sense làpides i altres històries negres, El llibre del cementiri i Coraline escrites amb l'estil inconfusible de Gaiman, que no deixa indiferent a ningú. Fins i tot vam recordar l'adaptació en còmic de Coraline i les seves terrorífiques il·lustracions.

Ara ja sabeu que tot i ser una lectura potser no massa recomanable per abans d'anar a dormir, El cementiri sense làpides i altres històries negres t'enganxa i et fa estar en tensió des del primer moment de cada una de les històries. És original i diferent!