Dediquem aquest post per posar damunt la taula, en aquest cas a la pantalla de l'ordinador, alguna de les frases escrites per Neil Gaiman en la introducció de El cementiri sense làpides i altres històries negres. Són frases interessants per dedicar-hi algunes reflexions.
"Un conte llegit a l'edat idònia mai no ens abandona del tot. Podem oblidar qui el va escriure o com es titulava. De vegade spodem no recordar què hi passava exactament, però si un conte ens toca la fibra se'ns quedarà gravat a dins, ocult i a l'aguait als racons de la ment que no solem visitar."
"Si la història ens va fer un autèntic calfred al clatell, si quan arribem al final del conte tanquem el llibre a poc a poc per por de destorbar alguna cosa i ens n'allunyem de puntetes, ens acompanyarà per sempre."
"Els contes són finestretes cap a altres mons i altres ments i altres somnis. Ens permeten viatjar fins als confins de l'univers i tornar a casa a temps per sopar."
"Molts dels meus escriptors de contes prefereits de quan era petit encara ho són ara. Gent com ara Saki o Harlan Ellison, John Collier o Ray Bradbury. Mags de prop que amb tan sols vint-i-sis lletres i quatre signes de putnuació eren capaços d'arrencar-te una rialla o trencar-te el cor, tot plegat en un grapat de pàgines. "
"Els llibres de contes tenen una altra cosa bona: no cal que t'agradin tots. Si n'ensopegues un que no et fa el pes, cap problema, ben aviat n'arribarà un altre."
Extret de GAIMAN, Neil. El cementiri sense làpides i altres històries negres, pàg.9-11
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada