El
passat dijous 20 de desembre, a la tertúlia juvenil de la Biblioteca Joan
Triadú de Vic, vam comentar Eragon de
Christopher Paolini.
La
novel·la, primer volum de la tetralogia El
llegat, es situa al llegendari regne d’Alagaësia, on el malvat rei
Galbatorix està sotmetent als seus súbdits a un règim de terror i de misèria.
En una època en què els genets de dragons, garants de la pau del regne, s’han
extingit o s’han passat a l’altre bàndol, en una època en què els elfs s’han
exiliat i en què els vardens, l’únic grup dissident a Galbatorix, romanen
ocults a les ciutats protegides, Eragon s’erigirà en l’heroi que canviarà el
destí de tota Alagaësia.
La
vida tranquil·la d’Eragon, un noi de 15 anys que viu a Carvahall amb el seu
oncle i amb el seu cosí, canvia el dia que troba una gemma enmig del bosc. La
troballa d’aquesta pedra preciosa, que li havia de servir per garantir la
subsistència de la seva família durant el dur hivern, convertirà el jove camperol
en un genet de dragons quan, del què semblava una pedra preciosa, en surt una
magnífica dragona: Saphira. A partir d’aquí, genet i dragona emprendran un
llarg viatge que ha de portar a la destrucció de Galbatorix i a retornar la pau
a Alagaësia.
Exposat
l’argument, passem a comentar el què va donar de sí la tertúlia al voltant
d’aquest llibre. La valoració que en van fer els membres de la tertúlia no va
ser gaire positiva, sobretot comparant-la amb altres novel·les del mateix
gènere que han llegit com El clan de la
lloba, (llegida el passat octubre) o la saga de Kadingir (tot i que, pel que fa a aquesta saga, hi ha opinions
dispars entre els membres del club de lectura). La crítica envers Eragon va girar sobretot al voltant de
l’excés de descripcions que presenta el llibre, unes descripcions que fan
feixuga i poc àgil la lectura; també es va criticar el fet que les aventures
que viuen Eragon i Saphira són força previsibles i que repeteixen l’esquema
tradicional de bons i dolents, de l’enfrontament entre el bé i el mal, del noi
jove que és iniciat en els misteris de la vida i de la màgia per una persona
d’edat avançada que el tutela i el guia, i d’un final que, malgrat penúries i
dificultats, sempre comporta el triomf del bé i del protagonista.
A
la tertúlia es van comentar també els diferents personatges que surten a l’obra:
l’evolució que pateix Eragon al llarg de la novel·la, els secrets que amaga
Brom, el paper que juga Arya (la princesa dels elfs) i sobretot Saphira, la
dragona d’Eragon. En aquest sentit, es va comentar que la dragona,
contràriament a la imatge que habitualment es dóna dels dracs, no és a la
novel·la un ésser perillós i terrible ni esdevé l’enemic a batre sinó que
Saphira i Eragon formen gairebé un únic ésser, donarien la vida un per l’altre
i tenen un vincle tan estret, que l’existència d’un no té sentit sense
l’existència de l’altre.
Pel
que fa al conjunt de la tetralogia, que no tots els membres del club han
llegit, es va comentar que als diferents volums es constata la maduresa
experimentada per l’autor i com aquest grau de maduresa que va assolint canvia
també la seva forma d’escriure ja que quan Christopher Paolini va començar a
escriure la novel·la era força jove.
La
tertúlia va concloure presentant el llibre que es llegirà i es comentarà a la
següent sessió, que tindrà lloc el darrer dijous del mes de gener. El llibre en
qüestió, No està escrit a les estrelles
de John Green, és una de les obres candidates
al Premi Protagonista Jove 2012/13.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada